Amb el pas del temps, és fàcil començar a acumular objectes que hem portat de viatges, celebracions o moments especials. Els anomenats “souvenirs” neixen amb la intenció de conservar un record, però sovint acaben oblidats en prestatgeries o calaixos, perdent valor i ocupant un espai que podríem dedicar al que realment importa. Allò que en el seu moment representava una emoció, amb els anys pot convertir-se en un obstacle per a l’ordre i la funcionalitat de la llar.

La inclinació que sentim cap a aquests objectes no acostuma a tenir a veure amb la seva utilitat, sinó amb la càrrega emocional que hi projectem. Pensem que, si els deixem anar, oblidarem el viscut. Però la veritat és que els records no necessiten un suport físic per continuar presents. Quan acumulem sense criteri, la llar deixa de ser un reflex del que som avui per convertir-se en un contenidor del que vam ser. I això no només afecta l’espai físic, sinó també el mental: un entorn saturat genera estrès, dispersió i una sensació permanent de desordre.

Per això és important revisar què guardem i per què. No es tracta de llençar per llençar, sinó de quedar-nos amb allò que és significatiu. A vegades, una fotografia de l’objecte ja és suficient per mantenir viva la memòria. Altres vegades, escollir un o dos elements que representin una etapa ens permet deixar anar la resta amb més facilitat. Alliberar espai és també alliberar energia, i fa que la llar torni a ser un lloc funcional, harmònic i alineat amb el present.

A CABE Trasteros creiem que viure amb menys no vol dir renunciar als teus records, sinó saber triar quins t’acompanyen. Per això oferim espais segurs i accessibles per desar allò que encara té valor, sense renunciar a l’ordre ni a la tranquil·litat a casa.

---